Sóc la Susagna Colmenero, mare de la Luca, la Lilí, l’Ariel i l’Àngel. Utilitzo la pintura com a medi d’expressió artística i cada cop més a nivell professional. La meva obra es diu “Sentint el món feliç”. És un treball positivista, de projectar i sentir per a donar força als nostres desitjos, als nostres somnis, a vegades meus i de vegades col.lectius, els que ens porten cap a la llum.

La meva relació amb l’escola comença l’any 2008 quan, al centre de ioga OmShanti on jo estava rebent classes de ioga, sorprenent (des del meu punt de vista) va venir l’escoleta a compartir espai. En aquell temps les meves filles anaven a l’escola pública, i va ser fantàstic per a mi de conèixer l’escola Waldorf. Molt agraïda estaré sempre que entre els anys 2008 – 2010 les meves filles estiguessin a l`Escoleta, a la Figuera, que així es com es deia llavors.

La Luca, que ara té 14 anys, va estar des dels 5 anys fins als 7, última etapa de jardí, primer i segon de primària, tot amb el Ricard Ramos com a mestre. La Lilí, que ara té 13 anys, va entrar a l’escoleta quan tenia 4 anys, fent dos cursos de jardí amb la Marta Bitlloch de mestra, i primer de primària amb la Janine Künzi. Durant aquest període varen haver molts canvis de lloc, OmShanti, casa del Camil i la Gemma, després dividits en tres cases diferents, i finalment a Can Girona. Però a nivell pedagògic, segons el meu punt de vista, tot era molt sòlid. Va ser molt mogut, molt intens i alhora molt enriquidor. El que més m’agradava és que era molt familiar. Ja quan l’escola va anar a Vallgorguina coincidia que nosaltres empreníem un nou rumb, emportant-nos un gran regal que sempre estarà amb nosaltres. Gràcies!!!!!

Quina es la història del logo de l’escola?

Quan estàvem a OmShanti, i els infants més grans de l’escola estaven fent l’últim any de jardí, les famílies vàrem començar a expressar el desig de que les nostres filles i els nostres fills fessin primària Waldorf. Així va ser que tots, pares, mares i mestres ens començaríem a moure al respecte, per iniciar una primària. A mi se’m va ocórrer fer un dibuix on estigués projectada l’escola que volíem, a la natura, amb infantil i primària. Un dibuix que ens ajudés a tots a visualitzar i sentir. Va sortir la papallona (portada i editorial en aquest número), símbol de transformació. El vàrem tenir un temps penjat a una paret. Totes ens vam començar a moure cap a trobar un espai, i allò que fes falta. Ens va costar, però vam aconseguir-ho.

Un temps més tard és quan surt la necessitat de tenir un logo. Recordo presentar uns esbossos de possibles logos, inspiradors i en la mateixa línia de la papallona, presentant infants en plenitud. Finalment, es va triar un detall que ja hi era en el dibuix de la mateixa papallona: dos infants de diferents edats, un més gran acompanyant un de més petit, movent-se amb plenitud i amb un gest assenyalant el cel.

Estic molt contenta que continuiï sent el logo de l’escola.

Susagna Colmenero