Eva Maria Sáinz Amillo. Tinc 49 anys i sóc nascuda en un petit poble de Navarra. Visc fa 26 anys a Catalunya, temps en el que m’he dedicat a conèixer-me a mi mateixa i a crear una família. Visc en parella i tinc dos fills de 12 i 3 anys que assisteixen a l’escola Waldorf de Vallgorguina. Actualment intento conciliar el meu treball com coach espiritual amb el de mamà, parella, dona… difícil equilibri.
Fa set anys vaig participar en la creació de l’escola a Vallgorguina. Penso que la meva tasca no la puc explicar si no és tenint present a altres dones que van participar activament en aquest impuls (Lídia, Àstrid, Alícia…). És només així que tot adquireix sentit, ja que va ser des del treball en equip i amb l’ajuda de moltes persones que vam poder materialitzar la nostra escola a Vallgorguina.
Crear una escola va ser un acte de fe, generositat, coratge i voluntat. Vull destacar que ha estat una experiència profundament transformadora i sobretot ha portat a la meva vida persones per les quals sento un profund respecte i admiració.
Vaig conèixer la Pedagogia Waldorf arran d’un empipament quan vaig sol·licitar plaça en un “cole” que vaig veure construir des de la finestra de casa meva. Ens vam quedar fora, sense plaça… Guillermo no apareixia ni en les llistes! Vaig començar a buscar per internet una educació alternativa i em va aparèixer Krisol, un jardí d’infància de pedagogia Waldorf a Premià de Dalt que feia 4 anys que havia obert. Amaro i jo vam anar a visitar-lo. Aquell mateix dia vam saber que aquesta era la nostra “escoleta”.
Quan proves el “verí” de la pedagogia Waldorf, ja no vols una altra cosa per a tu i els teus. Així que quan van finalitzar els tres anys de jardí, Astrid (mamà que vaig conèixer a Krisol i amb qui havíem treballat en la junta del jardí) i jo ens vam mirar i ens vam dir: “-Ara què?”. Volíem més… així conjuntament amb Alícia, arquitecte que s’encarregaria del projecte d’adequació dels espais a Vallgorguina i que acabava d’entrar a Krisol, ens vam començar a mobilitzar trobant l’impuls educatiu de la “Figuera de Samalús”, projecte que portava diversos anys treballant amb aquesta pedagogia. Allà vaig conèixer, entre d’altres, el mestre Ricard i a Lídia.
Des de les primeres reunions de presa de contacte amb l’altre impuls, vaig realitzar diverses tasques, així com reunions sobre el tema econòmic i presa de decisions. Recordo el moment que vam acordar tirar endavant el nou projecte… era l’estiu del 2011, a la platja de Badalona, a la llum de la lluna. En aquell moment érem diverses famílies amb 17 nens. Vam comptar amb assessorament i acompanyament espiritual del projecte, neteja energètica dels espais, organització i neteja física dels espais, elaboració document gràfic del procés de creació, treballs de secretària… Vaig poder experimentar què se sent quan duus a terme un ideal: et dóna força i coratge; t’apodera i dóna sentit al teu pas per la vida.
Les nostres prioritats van canviar des que vam començar l’escolarització en el jardí. L’escola ha marcat els nostres llocs de residència i també la meva vida professional, prioritzant el treball comunitari i educatiu a altres esferes de la meva vida personal i familiar. Hem crescut com a persones i, actualment, l’Antroposofia ocupa un lloc de referència, donant respostes a qüestions vitals.
M’agradaria enviar un missatge a les famílies que no van veure aquest inici i que avui formen part del projecte: cada moment vital de l’escola és màgic. L’escola està a punt de complir el seu primer septenni, ja no és un bebè i té necessitats d’expansió, així que posem energia i il·lusió de cara a aquest proper repte.