fbpx
93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com

Agafem el relleu de l’escrit del número anterior, sobre el dibuix de formes a tercer, per tornar a submergir-nos en l’experiència de l’espai i les formes als cursos de quart, cinquè i sisè.

Aquesta assignatura troncal de la nostra pedagogia treballa la consciència espacial a través de la simetria, el moviment i contramoviment, la repetició i l’augment d’aquestes formes que, primer, es viuen amb el cos, i després, es plasmen al quadern.

Els nens i nenes de deu anys, a quart, a nivell anímic, responen a les imatges de la mitologia dels déus nòrdics. La lluita, el confrontar-se amb la realitat desperta la consciència. Amb qui es pot lluitar amb paraules, amb qui es pot parlar, ens desperta en nosaltres el dret de l’altre als seus propis arguments. Ens permet veure de nou i reformular els nostres pensaments; sense por ens encoratgem i canviem tot contemplant a l’altre.

A aquesta edat es pot seguir la línia del propi pensament com s’entreteixeix amb els altres pensaments. Els nusos i entrellaçats són propis en les formes que es presenten, i això reforça la jove i tendra força del pensar. Tot traçant les línies planes ha de representar l’espai, allò que està per sobre i allò que està per sota; així desenvolupa la voluntat en la seva vida de representació.

Els entrellaçats estimulen a comprendre el món físic d’una nova manera i ensenyen a proveir-se amb la força dels seus pensaments. A la quarta classe l’acció ha d’anar acompanyada d’una major consciència. En cert sentit això és sa per a la sang, ja que porta les forces del jo.

Es comença a practicar amb cordes, que aporta una percepció de la dimensió espacial més enllà de la percepció plana.

En les formes més complexes es posen el punts de referència i es traça amb un sol color; llavors la forma es va retocant cercant la millora i la correcció fins que al final serà traçada amb un traç ferm. L’ús variat dels colors i els contorns ens donaran més sensació de tridimensionalitat de la figura

A cinquè passem al dibuix geomètric a mà alçada, sense estris de precisió. Construccions diverses, artístiques  i personals amb els elements geomètrics bàsics. Es descobreixen les principals formes geomètriques: cercle, triangle, hexàgon, quadrat, rombe, paral·lelograms.

A sisè, aquesta pràctica madura amb l’ús del regle, compàs, escaire i cartabó. Tanmateix, i per raó del moment evolutiu dels nens i nenes de dotze anys, s’explora el món del clarobscur. Les qüestions de la projecció de la llum i l‘aparició de l’ombra, aquest món de contrastos, va de la mà de la part d’òptica que es treballa a l’assignatura de física i de l’aspecte vital de causa i efecte que exploren els alumnes en arribar a la pubertat.

Amb les imatges que acompanyen aquest escrit us mostrem algunes traces d’aquest treball.

    Jara i Bibiana