Clàudia Xiberta Subiranas, mestra d’educació física de l’escola.
Tinc 27 anys. He viscut tota la vida a Arenys de Mar. Els meus estudis van relacionats amb l’esport i l’educació. Tinc el grau superior d’esports, la carrera d’INEF i el màster d’educació, a part d’altres titulacions relacionades amb el lleure, el submarinisme… La meva gran passió és viatjar i per això cada any faig mans i mànigues per anar a descobrir indrets remots i apassionants del món. M’encanta explorar, aventurar-me a conèixer diferents cultures, persones amb vides diverses i amb molt per ensenyar. Em mou amarar-me d’experiències que m’enriqueixin i em facin vibrar. Ah! I sóc una apassionada dels animals.
Un matí una amiga et truca i et diu si la vols acompanyar a visitar una escola… diferent?
(riures) No va ser ben bé així. Per casualitats de la vida torno un mes abans del meu viatge a Austràlia. Al cap d’uns dies d’arribar, em trobo pel poble la mare d’un nen de l’escola que em comenta que es fa una fira de Nadal a l’escola que porta el seu fill. Com que tornava abans d’hora del viatge, i per tant tenia temps lliure, estava oberta i tenia ganes de fer coses. Així és com vaig decidir pujar a veure què es feia en aquella escola.
L’Escola Waldorf de Vallgorguina…
Síi!!! N’havia sentit a parlar i m’interessava saber què s’hi coïa. Les “casualitats” de la vida van fer que jo aparegués allà aquell dia. I per sorpresa meva em trobés que un dels mestres era un antic cap meu al cau.
Ves per on, tot va fer canviar els teus plans de vida.
Aquell mateix dia em vaig sentir molt emocionada. En arribar a casa el primer que vaig fer va ser enviar ràpidament el currículum a l’escola, tot i que en aquell moment no podia imaginar que en poc temps acabaria com a mestra d’educació física a l’escola.
I sorpresa!
Sincronies de la vida els mestres buscaven algú per cobrir la plaça de mestre d’educació física. Clar que el claustre va ser molt prudent amb mi i primer em van voler conèixer i em van oferir la possibilitat de conèixer aquesta pedagogia.
Va tocar posar-se les piles…
Si i tant. Vaig començar a llegir i a informar-me sobre tot el relacionat amb la pedagogia Waldorf. Em sembla apassionant. El procés previ a ser mestra de l’escola va constar d’un mes de pràctiques intensives (dues setmanes al Til·ler amb la mestra d’educació física i dues setmanes a Vallgorguina). A Vallgorguina vaig anar passant per tots els cursos de primària per a poder viure i sentir tot el que es fa, dia a dia, a les escoles Waldorf. Les parts rítmiques, tota la creativitat que es genera… Al Til·ler vaig fer uns primers dies d’observació però la mestra ràpidament em va deixar intervenir, cosa que li estic molt agraïda. Vaig aprendre moltes coses amb ella. Sobretot com era l’educació física en una escola Waldorf.
Com a tot arreu, imagino.
Nooo! Aquí contemplem tota la part antroposòfica (de la que encara em queda moltíssim per aprendre). És la clau. Entendre i respectar el ritme de cada nen. Acompanyar el nen perquè connecti. Se m’ha obert tot un món.
I va arribar l’endemà de dilluns de Pasqua…
Em vaig sentir tremendament contenta. Era la primera vegada que tenia la possibilitat de treballar com a mestra.
I quins són els teus objectius?
La meva funció principal és fer que els nens aprenguin a través del moviment, de jugar. Jugant aprenem a moure’ns, a coordinar, a desenvolupar totes les habilitats motrius. Però és molt important remarcar que jugant aprenem molt més. Aprenem valors (a respectar, a cuidar, a empatitzar…). També aprenem a pensar estratègies, a resoldre conflictes. En definitiva, a través de l’EF es busca que el nen es conegui millor, tant el seu cos, com les seves emocions. Pensa que tots els aprenentatges motors estan intrínsecament vinculats també amb els aprenentatges cognitius i el desenvolupament del cervell. El moviment és vida.
Després d’un trimestre ets tota una mestra Waldorf molt estimada pels alumnes d’aquesta escola!
La veritat és que em sento molt estimada a l’escola. Tant pels mestres com pels alumnes i les seves famílies.
Ara ja només queda que gaudir de les vacances.
No, ara comença l’estiu i per mi comença també una època forta de feina. Així que de moment res de vacances. Tot i així sempre que pugui marxaré al meu racó de paradís, la meva segona residència, Cadaqués, per connectar amb el mar, els animals i sobretot amb mi.
Clàudia.