Endins del cor del temps
Despert guardo la casa.
En donaré la clau
A la llum que s’atansa,
La caminada nit
A poc a poc és alba.
Salvador Espriu
La nit avançava a poc a poc, anava baixant per la muntanya, acaronat primer l’obaga, després els camins que duen a la vall, fins que va arribar al pati de l’escola i es va esmunyir per les portes i finestres de les aules en silenci i amb gran sorpresa va trobar llum.
M’encanta la festa de la llum, simplement perquè és preciosa. Ja fa tres anys que gaudeixo d’aquesta meravellosa experiència i cada any la visc amb el cor, com un infant. Quan em giro i miro al meu voltant i veig un camí de llum, fet per persones, amb fanals que ballen a diferents alçades, amb diferents moviments i ritmes, amb diferents formes, simplement veig bellesa.
Cada fanalet porta encesa la metàfora de la llum interior, però també la de la llum col·lectiva; i és que una llum m’il·lumina, però moltes llums il·luminen el camí i m’acompanyen. I això és el que fem en aquesta escola com a comunitat.
Per tant, quan miro el cuc de llum que formem pares, mares, alumnes i mestres de l’escola Waldorf, sento que filem els nostres cors amb fil d’amor a tot el que ens envolta i ens forma, a la vida que ens batega, i a la bellesa que ens dóna la seguretat per créixer.
La festa d’enguany va aportar una innovació respecte a les d’altres anys: l’espera a la foscor de Sant Martí, el bon cavaller, portant la flama damunt el seu cavall. Personalment ho vaig gaudir molt, perquè va afegir a la festa misteri i sorpresa. I una metàfora més: si compartim la nostra llum, fem brillar els altres, i fem brillar el món.
Així que us convido a recordar la cançó “Aquí la llum sóc jo”….”oh llum, oh llum, brilla ben fort” i a brillar cada dia.
Núria Fabón Resina
Mare d’Infantil (Els nanets)