93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com
Pissarra feta per una mestra sobre els 50 anys del Maig del 68. Els cartells col·locats al voltant els han anant buscant els joves. És una pissarra «construïda» en comú.

“La vida comença als 17 anys”

Aquesta dita popular, crec que descriu molt bé el procés del jove en el tercer septenni de la seva vida. És un moment vital on l’astralitat i el pensar (els judicis) es desperten i cal que els mestres i les famílies acompanyem al jove en aquest descobriment d’ell mateix.

Als 15 anys la vida emocional és molt intensa. Steiner va descriure la vivència del jove a aquesta edat com una «expulsió del món espiritual». Això implica una separació individual del món segur i ple de certeses que ens proporciona la família i l’escola. És un tornar a aprendre a caminar, parlar i pensar.

Precisament, en aquests dos últims verbs està la vivència interior del jove: Pensar, sentir i voler es contradiuen. Això es manifesta molt clarament quan parlem amb ells: et poden argumentar amb una claredat intel·lectual envejable les seves opinions i alhora mostrar una total incapacitat d’actuar conseqüentment amb allò que han argumentat. La recerca de la independència emocional és intensa («No em diguis el que haig de fer, pensar o sentir!», poden afirmar amb tota la força de les seves emocions), però també va acompanyada d’una dependència quasi infantil de consol emocional a les seves tristeses i passions.

Per altra banda, hi ha una intensa voluntat de comprometre’s amb la vida, que també requereix ideals forts com a orientació. En aquesta edat, els joves experimenten intensament el seu “jo” en judicis extrems de simpatia i antipatia, especialment el món convencional dels pares, autoritats, rutines i regles. D’aquí neix, allò que tradicionalment anomenem «adolescència rebel».

Els adults ho veiem així, però, per ells, la pregunta vital que senten amb força i volen respondre és “qui sóc jo?”; i hi trobarà resposta quan descobreixi que aquest “qui-sóc-jo” no està determinat només pel que jo he heretat i el que he rebut del meu ambient fins al moment, sinó també per alguna cosa que té a veure amb mi. És a dir, ja no és principal com el món m’afecta a mi sinó com jo puc influenciar al món.

La secundària Waldorf, precisament, vol acompanyar al jove en aquest descobriment interior. El mestre tutor únic desapareix i apareixen el màxim de mestres diferents que representen la seva pròpia matèria i mostren al jove una resposta adulta davant el món. Els mestres, a més, han d’acompanyar i vetllar per a que el jove desenvolupi els propis judicis per poder arribar al món i pugui realitzar allò que ha de fer.

Un exemple d’això, és el treball a novè de les revolucions al món. Des de la història, la ciència i les llengües es treballen les grans revolucions que han transformat el món i, especialment, els actors d’aquelles revolucions. Així, les biografies són una forma d’acostar al jove al seu propi impuls revolucionari.

Què podem fer els adults que estem al voltant d’aquests joves? Estimar-los més que mai, acompanyar-los amb tendresa i humor, posar límits amb fermesa però sense ferir, mostrar-nos vulnerables, ser capaços de reconèixer els nostres errors i compartir amb ells les nostres passions. No hi ha res més educatiu pel jove que tenir al seu costat adults que cada dia proven de realitzar-se en el món amb contradiccions, però amb la fe i confiança que tot és possible.

 

Georgina Escalante

Mestra de secundària especialista en català i castellà i tutora de la novena classe

a l’Escola Waldorf-Steiner El Til·ler