Aquesta és, segurament, una de les preguntes que més ens fan aquelles famílies interessades per la nostra pedagogia quan s’acosten a l’escola, ja sigui a les portes obertes, fires de Nadal o visites guiades. Abans de donar una clara i precisa resposta a cada família, es desperta dins nostre un sentiment de comprensió davant aquesta petita mostra d’incertesa. L’aposta familiar envers una escola Waldorf no és quelcom rutinari que s’hagi de decidir cada dia. Sabem que cadascú necessita tenir la màxima seguretat i sentir que, des de la nova i desconeguda comunitat educativa per la que aposten, hi ha una resposta clara i ferma. Fins i tot davant un “esdevenir” que, en la majoria dels casos, succeirà 9 anys després de començar l’escolarització a la nostra escola. En aquest article, i els que anirem publicant al llarg del curs, tenim com a objectiu aprofundir en aquest tema, tot valorant com plantegem ideològicament el fet de no tenir una secundària a casa i que algunes famílies puguin pensar que hi ha un cert “buit” o que no pugui haver-hi una continuïtat pedagògica més enllà de la primària. Més endavant també abordarem l’experiència real dels nostres antics alumnes, l’opinió d’algunes famílies, així com ens endinsarem en les diferents opcions que hi ha, i també en com han viscut els centres l’acollida d’alumnes Waldorf.

Però partim de la premisa que la nostra pedagogia és a punt de fer 100 anys i que comptem també amb 3 promocions, malgrat que reduïdes en nombre, que ens poden donar uns primers indicadors del que pot succeir quan un alumne Waldorf de Vallgorguina acaba la seva primària i ha de continuar el seu pla formatiu en un altre centre, sobretot si aquest no segueix un currículum Waldorf.

Per a nosaltres la qüestió a la pregunta “I després de primària…?” és des d’una altra mirada. Ens preguntaríem: “¿Com entren els nens que surten de l’escola Waldorf de primària i se’n van a fer la secundària a qualsevol institut, públic o Waldorf?” O sigui, posem l’incís en la importància de saber com està aquest nen quan ha de fer aquest pas.

En primer lloc mirem de tenir en compte el recorregut que l’alumne ha tingut a la nostra escola, juntament amb el seu bagatge personal i tot el que porta dins la seva “motxilla”, per tal d’assegurar que hem ofert l’estructura i condicions perquè cada nen hagi tingut l’oportunitat d’assentar les bases de la seva persona.

 

“Tot allò que el nen aprèn en els seus anys d’escola hauria de poder-se estendre a la seva vida pràctica”

Rudolf Steiner

Això significarà que a infantil haurà tingut l’espai i temps per poder jugar tot el que necessitava i per dedicar el temps a qüestions que no tinguin a veure amb requeriments intel·lectuals. I quan diem jugar també ens referim a la possibilitat de bellugar-se, d’enfilar-se, de descobrir i conèixer el seu propi cos… Tot acompanyat per un ritme equilibrat, unes cançons i contes que donin seguretat i fomentin la imaginació, per un gest i to de veu cuidats i harmònics, i en un espai que ofereixi escalfor anímica i connectat amb la bondat que ofereix el món. Si a més a més aquesta etapa ha estat acompanyada per la família, que conjuntament amb l’escola, han vist la necessitat que el nen pogués dedicar el seu temps vital bàsicament al treball entorn els 4 sentits basals que proposem a l’infantil Waldorf, aquest fet encara reforçarà més que aquest nen hagi pogut assentar les bases del seu desenvolupament infantil i per tant podrem afirmar que aquesta haurà estat una etapa coberta i resolta.

A primària succeirà el mateix: si ha pogut desenvolupar la bellesa, la música, l’art, el color, la imaginació, la fantasia, les narracions…. si els aprenentatges més conceptuals han estat introduïts d’una manera artística, si l’alumne ha vivenciat amb tots els sentits tot el que aporta el currículum Waldorf ja sigui en les àrees de matemàtiques, llengua, dibuix de formes, història, geografia, zoologia, botànica, física entre d’altres, sense oblidar les assignatures d’idiomes, la música, el treball d’aquarel·la, l’eurítmia, o els tallers (fang, fusta, pedra) i l’hort… si tota aquesta etapa està sobradament acompanyada i resolta, i les necessitats de l’ànima dels nens estan cobertes, aquesta base estarà absolutament assentada interiorment en cada alumne, com un fonament. I podrem dir que aquest nen sortirà de primària amb unes bases molt sòlides.

També hem de tenir clar que, com a la vida, tot pas d’etapa genera un canvi, un desencaix de la realitat coneguda. El canvi cap a la secundària, en el nostre cas, ens ofereix un repte més gran, però no per això menys estimulant. Perque les famílies s’hauran d’adaptar a un nou centre, a un nou context, a un nou professorat i, en definitiva, a una nova realitat. Per tant, sí que hi haurà un canvi, amb noves maneres de treballar, amb altres valors d’escola, amb un projecte educatiu diferent. Però, amb tot, nosaltres com a mestres i famílies hem de confiar que els nostres alumnes estaran acollits i ben tractats. Tot plegat sabent que aquests infants han conreat, durant aquests 9 anys, una bona base per a poder abraçar tot el que vingui. Sense oblidar-nos que les famílies, com sempre, hauran d’acompanyar aquest nou procés, aquesta nova adaptació, aquest nou repte, com sempre han fet a infantil i a primària.

Vingui el que vingui a la secundària hem de partir de que aquest nen iniciarà aquesta nova situació amb una seguretat interior i unes bases que hauran estat molt ben assentades. Emocionalment estarà serè. En l’àmbit social tindrà unes bones competències en tot el que sigui el treball en equip, així com sabrà valorar les qualitats que té un altre company. Pel que fa a la creativitat trobarà diferents camins per a les qüestions intel·lectuals que se li puguin plantejar en un moment determinat. A banda que mantindrà l’interès pel coneixement, mantindrà intacte la seva curiositat pel món, farà preguntes… Amb les promocions que ja han finalitzat els estudis de primària a Vallgorguina ens trobem que els seus mestres a l’institut ens diuen: “- Els alumnes Waldorf són els que encara fan preguntes, els que encara tenen interès per les coses, pel coneixement.”

Per tant, a secundària, els alumnes que provenen d’una escola Waldorf, en general, no hauran de “distreure’s” mirant de cobrir els buits que hagin pogut quedar en etapes anteriors, i comptaran amb les diferents eines i recursos que hauran anat aprenent, vivint, integrant interiorment al llarg dels 9 o 10 anys d’escolarització a la nostra escola.

Amb tot, com a escola no sabem i no podem dir què passarà amb cada nen que finalitza el nostre pla d’estudis, perquè això depèn de cada nen, de la seva personalitat, de les seves capacitats intel·lectuals, del context que l’acompanyi, de l’institut que l’aculli i de molts altres factors que plantegen una incògnita al resultat que hi haurà. Però el que sí que sabem és com surt de l’escola i com poden ser d’assentades les seves bases personals per adaptar-se al que vingui.

Com a escola podem assegurar que nosaltres hem estat molt pendents del que havien de viure en cada etapa evolutiva i això ho hem fet amb el màxim esforç perquè els nens ho visquessin tant a nivell emocional, afectiu, motriu, social o de valors. Els alumnes de l’escola han après en grup, amb els companys, i han tingut una relació molt personal amb el mestre. La relació amb els nostres alumnes és molt propera, mirant als ulls del nen, fixant-nos molt bé en el que necessita, el que està demanant. Per tant podem garantir que els nens surten de l’escola Waldorf amb uns fonaments personals molt sòlids i preparats per a qualsevol tipus de secundària.

Rafel Muñoz López

Ricard Ramos i Illa

Mestres d’infantil i primària