Aquest segon trimestre ens ha passat volant però de segur que hi ha dos moments agafats al vol! Un, és el del febrer, quan vam celebrar el carnestoltes. Només de pensar-hi se’ns va acudir fer una nau vikinga amb un cartró dels grans, amb vela i molta pintura!!! Teníem poc temps… però al darrer moment, vam poder tenir a punt tot el nostre atrezzo… Ja ho va dir algú: “Tenim més atrezzo que no pas història!!” Quina bona estona vam passar fent de vikings i valquíries!
L’altre va ser fa pocs dies… el 9 de març va arribar una visita ben esperada, i és que ja feia dies que estava anunciada! Vam rebre a la classe l’escriptor Miquel Desclot dins el programa de Lletres a les aules (de la Institució de les Lletres Catalanes). Havíem llegit un seu llibre el “Vola qui vol” i volíem saber com era aquell escriptor tan astut amb les paraules. I és que és molt bona la història de l’amistat entre el Bernat Pescaire i el Pit-roig!! Us recomanem aquest bonic llibre! Ell ens va explicar el seu ofici… quina feina fa un escriptor? “Clar, d’escriure tothom en sap, no?” Ens deia… I ens feia pensar només en el so, quan ens recitava un poema a tota velocitat que sonava com si fos en rus! (Ànec i Oca, de Bestiolari de la Clara).
Amb imatges ben boniques i poemes ben curiosos ens va explicar com busca l’emoció… que les paraules surtin a la pista poètica i facin alguna acrobàcia i tombarella, alguna cosa extraordinària. Vam saber que la Riera Grossa existeix rere la seva casa de Fontclara (Baix Empordà) i que dels ocells en sap un niu. Els poemes de Miquel Desclot han sonat des de fa anys en les nostres parts rítmiques i també en format cançons els seus poemes musicats de “El forner de Vallfogona” i la “Cançó de fer mitja”.
Vam poder fer un bonic torn de preguntes sobre el seu llibre i altres coses del seu ofici, quan va saber que volia ser escriptor, quins eren els seus llibres preferits… Des d’aquí esperem que copsés el nostre més gran agraïment per la seva feina.
Us recomanem els seus llibres i poemes, tots ens fan somriure de valent i més ara
que sabem amb quin goig els escriu!
Al final li van oferir el seu poema “Ball rodó de la bicicleta” fet amb saquets!
