Fixeu-vos bé… quan algú us demana que feu un dibuix, agafes un llapis i comences a traçar línies que després ompliràs de color. Però en realitat no existeixen els contorns sinó colors que es troben, superfícies cromàtiques que es toquen, que s’abracen, que conviuen juntes harmònicament. Parant una mica més d’atenció a aquesta harmonia descobrim a tot arreu formes geomètriques: els flocs de neu, la closca d’una caragola, els hexàgons de les abelles, la disposició regular de les tiges de les fulles de moltes plantes, la disposició de les fulles d’una escarola o d’una remolatxa, les línies del trajecte de la Terra i la resta dels planetes a l’Univers… Quina meravella anar descobrint els secrets de les proporcions geomètriques! Quina felicitat apropar-se a les lleis geomètriques de l’Univers!

És així com a les escoles Waldorf, el primer dia de primària, els alumnes de la primera classe dibuixen una RECTA i una CORBA, dues formes geomètriques prototípiques. I a partir d’elles, al llarg dels 2 primers anys de primària, es practicaran infinites variacions d’aquestes dues formes geomètriques a mà alçada, sense regle ni compàs.

I què entenem per FORMA? Un traç en moviment. El traç en moviment. El dibuix de formes  es vivència amb tot el cos a partir de moviment: es camina, es fa amb escultures humanes en grup, a l’aire amb diferents parts del cos, sobre sorra, es dibuixen amb el dit a sobre l’esquena del company, amb una esponja mullada sobre la pissarra, amb guix a una pissarreta, amb fils de llana…

Totes les formes que observem i vivenciem per mitjà del moviment actuen en el nostre cos etèric. Vivificar-lo i enfortir-lo és un dels objectius del dibuix de formes. La forma és l’expressió d’un dinamisme intern.

  1. Steiner, el creador de la pedagogia Waldorf, parla de la vivència de la forma. Mirar de desenvolupar la capacitat de sentir la forma, de percebre-la interiorment, d’entendre el llenguatge de la forma. El sentir està sempre present. L’alumne sent, vivència el cercle, el quadrat, el triangle, la recta, la corba,… El nen no ha d’observar la forma de manera abstracta, i sí amb sentiment, amb una experiència rica de sentiment cap a la forma. És important per això que el dibuix de formes s’acompanyi amb imatges i amb activitats variades prèvies al dibuix al quadern, el qual és el resultat final.

En observar formes descobrim:

  • Formes lineals rectes amb angles.
  • Formes lineals corbes.
  • La diferència entre la LÍNIA i la SUPERFÍCIE.
  • Que les línies poden ser curtes o llargues.
  • Que hi ha espais interiors i exteriors. Una línia pot obrir un pla interior:
  • Que la línia dona forma a la superfície, al pla. Si miro la línia cal que miri també què passa al seu voltant, quin llenguatge es crea entre la línia i l’espai on s’ha ubicat.

A partir dels 7 anys, tot just acabat el primer septenni, a les escoles Waldorf els alumnes inicien el dibuix de formes. Abans no. És ara quan l’infant té els òrgans formats, les dents renovades i les seves forces etèriques ja estan fortes i preparades per començar a aprendre continguts. L’infant ja està preparat per a: fer el moviment, retirar-se i observar-lo.

Podem veure com el dibuix de formes és una eina d’ajuda extraordinària per l’infant. Actua en la seva motricitat fina, en la seva capacitat manual-motora, coordinació ull-mà, equilibra forces, ajuda a la formació d’un sentit artístic de la forma, desenvolupa l’atenció i concentració. És un treball de moviment continuat que ajuda al nen a interioritzar l’espai. És una activitat grupal que fomenta una disciplina natural i un ambient harmoniós en el grup-classe. El dibuix de formes també prepara per l’escriptura (per exemple, l’alumne abans d’escriure la lletra de pal B, haurà tingut l’experiència de la vertical i de la corba). A la 1a. classe, la lletra de pal. A la 2a. classe, la lletra d’impremta.

I és que, a cada etapa evolutiva es treballaran les formes apropiades i adequades a l’infant.

A la primera classe de primària el punt de partida són: les línies rectes i corbes en totes les seves direccions i posicions possibles (verticals, horitzontals, inclinades). La línia recta requereix de concentració i de la voluntat de ser dirigit pel pensar. La línia corba és dinàmica i deixa espai per a variacions individuals. La voluntat és guiada pel sentiment. També el dibuix rítmic combinant rectes i corbes. Els angles, les estrelles, triangle, quadrat, cercle, semicercle, elipse, espiral, lemniscata. La complementació de formes.

A la segona classe es continua i s’amplia el treball amb la recta i la corba treballant les simetries. El dibuix de formes pretén cultivar la percepció interior d’una manera que permeti al pensament desenvolupar-se sense anar cap a la modalitat intel·lectual. La manera de practicar aquesta percepció interior és oferir als nens la meitat d’una forma simètrica i deixar que ells mateixos completin l’altra meitat. Per fer això han de ser actius interiorment i han de sentir que l’estructura que se’ls ha donat està “inacabada”. Per tant l’objectiu és completar en la seva imaginació (i posteriorment en el paper) una cosa que encara és incompleta o imperfecta.