“EL PENSAR ÉS EL TEIXIR CÒSMIC”
Rudolf Steiner
En la passada edició de la nostra revista es va exposar quina és la idea que emmarca el treball amb les mans a l’escola Waldorf. Com l’objectiu és brodar un desenvolupament harmònic dels diferents àmbits, embastar el teixit que és intel·lectual, amb el sentiment i la voluntat, el fer, l’acció.
Continuem aquestes ratlles descabdellant idees que recullen aquest treball amb les mans. Si vam parlar de la l’etapa de la infantesa i el jardí de Infants és bo de mirar la peça conjunta que es va teixint i desplegant a primària.
El treball manual ha de ser un temps social, amb petites converses, sempre que el treball avanci, però també amb moments de silenci i màxima concentració. Tenir les mans netes i aprendre a aprofitar el material creant els hàbits de iniciar, obrir l’activitat despertant les mans i els dits, i també tancant i recollint. Abans de tancar també es fa algun exercici de orientació espacial que ens va conformant en les diferents direccions i plans: dalt, baix, davant, darrera, esquerra, dreta i en el centre estic jo!
El treball manual mou les forces de la voluntat al regne del cor de sentiments i bellesa duent la imaginació cap a la creació activa, fent ús de la voluntat en formes noves. L’inici del pensament comença a néixer amb el canvi de dents i la maduresa escolar, i és llavors que les mans estan llestes per assumir tasques més subtils a mesura que els dits es fan més àgils i desperts. I el cor dels infants és desitjós de fer coses per guardar o regalar.
Uns ingredients vetllen per l’ambient de l’aula; alegria, anticipació, reverència i paciència per veure el procés i el progrés de com van apareixent els projectes… el buf teixit amb els dits, la gallina, la funda de la flauta… És un compartir, un esperar, i a voltes ajudar als companys.
Teixir és conjuntar l’esperit de la voluntat amb l’enteniment, i teixir és la manera d’aconseguir-ho, tal com diu Steiner, “El pensar és el teixir còsmic” . És com una trama contínua teixida de pensaments, tal i com també han aparegut en moltes històries i contes de fades, i com apareixerà en les diferents mitologies. Un aliment ben nutritiu per la naturalesa i moment de l’infant.
Quan els nens arriben al treball amb les dues agulles de fusta o bambú (que prèviament han preparat) hi ha una mena de felicitat inconscient..
I amb l’engrescament inicial també arriba el moment que comencen a passar coses… Les ovelletes, els punts que hem posat una i altra vegada fins aprendre el moviment de les mans, són trapelles i a vegades en falta alguna, o en sobren. I una i altra vegada cal revisar el treball, i anar-les comptant… no hi ha decepció perquè pacientment esperen a la mestra que els resoldrà qualsevol problema. Hi ha un apropament molt bonic per part dels alumnes i els ensenyants, ja que permet apropar-se als infants des dels seus reptes i il·lusions, ajudar-los en el seu procés d’adquirir habilitats i veure el goig de les seves cares quan una feina, una gallina, el que sigui, es conforma a les seves mans.
El moment és màgic quan tot el grup aprèn a teixir amb les agulles! Primer ha estat obra de la imitació però sobretot hi ha el moment especial: quan la voluntat i el sentiment s’uneixen i hi ha una expectativa positiva de ser capaç. Crec que és el moment més transcendent que podem copsar els mestres que acompanyem els nens i nenes en el seu devenir.
Si a primer és aquest treball amb les agulles, davant la nostra línia mitja vertical (terme que fem servir els mestres per definir la línia imaginària que ens divideix en esquerra i dreta i que cal anar connectant per madurar el fet de crear)… a segona classe el treball es situa a la dreta, amb una mà àgil que farà del ganxet el seu aliat…
Els nens i nenes de 2a classe fan cadeneta amb els dits, cadenetes llargues que poden servir per infinit moments, disfresses, cinturons i cintes. En diem trenes de pescador perquè cada cop anem a pescar al llac i en traiem un peix. I quan això és a punt el ganxet és la nostra canya de pescar… i diem peix, peixet, de la canya al sarronet… I mica en mica la cadeneta va apareixent.
De la cadeneta es passa a fer un llarg cinturó que ens farà teixir les fileres una al damunt de l’altra, amb una bonica combinació de colors. Aquest és el treball previ a fer un treball quadrat que és molt esperat a segon curs: l’agafador d’olles i cassoles! Amb quina il·lusió es porta cap a casa!
Fins aquí hem embastat i teixit el que és el treball manual dels dos primers cursos de primària, en el proper número procurarem apropar el treball que es conforma en els dos cursos centrals, a tercer i quart de primària.
Donem gràcies aquí reunits,
per fer coses útilis i belles,
amb les nostres mans i els nostres dits.
Bibiana Rubió