Corro, faig tard, m’esperen, no sé si ho acabaré a temps, la nena plora, està cansada, però haig de comprar, si no no tenim res per sopar, i demà ho haig de presentar, em quedaré a la nit per acabar-ho, fa 3 nits que dormo poc, però ja descansaré quan pugui, potser per vacances…
A l’escola, la nena seu damunt de l’herba, una formiga li fa pessigolles a la cama i se l’espolsa. La formiga cau un tros enllà i lanena mira com marxa, entra per un forat i desapareix. Un cop de vent li refresca la cara i els cabells li voleien. Somriu i tanca els ulls. Quan els obre, mira una ratlla blanca que travessa un cel tot blau. I un borinot la distreu. El borinot s’apropa a una flor blanca d’un arbre carregat de flors blanques. Que dansen amb el vent. I li porten una flaire molt dolça.
És primavera, i jo, amb les presses, quasi no me n’havia adonat.