93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com

“Aquell qui treballa amb les seves mans és un obrer…
Aquell qui treballa amb les seves mans i el seu cap és un artesà…
Aquell qui treballa amb les seves mans, el seu cap i el seu cor és un artista…”

Sant Francesc d’Assís

Les escoles Waldorf presenten una imatge molt concreta del que es treballa amb els nens en l’àrea d’expressió artística (recollida com a àrea d’Educació Visual i Plàstica, segons el currículum educatiu) que s’anomena Treballs Manuals. No és una expressió plàstica en el sentit de crear des de materials diversos i tampoc s’hi acull el reciclatge de la nostra vida moderna. Més aviat sembla proper als anys dels avis i les àvies. Es fa teler i es cus, es fa punt de mitja, ganxet, punt de creu… És que potser la pedagogia ja ha envellit, havent-se gestat en els anys 20 del segle anterior?

L’educació Waldorf, desenvolupant les seves idees fa esment a la cita de Sant Francesc que obra aquest escrit. La imatge de l’Ésser Humà final, la que tota pedagogia ha de vetllar per tenir un objectiu concret i desplegar en el seu currículum, és la d’aconseguir un veritable desenvolupament en els tres àmbits holístics de la persona: el cap, el cor (el sentiment) i les mans.

No es treballa en sèrie, no es vol fer artesans ni artistes, però vetlla perquè els tres plans: el fet de pensar, el sentiment i la voluntat s’arrepleguin i caminin de bracet. Així, les arrels seran donades per tal que no sigui el pla intel·lectual l’únic que en rebi aliment a l’escola.

A les escoles Waldorf els infants són guiats per ser capaços de desenvolupar una mentalitat oberta per les coses pràctiques de la vida i també vers un profund coneixement sobre l’art en el seu conjunt, allunyat d’aquelles habilitats que es basin més en l’intel·lecte. Es desperta la capacitat creadora, que podrà aplicar-se fructíferament en els àmbits més variats en una etapa posterior de la vida mateixa. Les classes de treballs manuals són un esglaó per arribar posteriorment a les classes d’oficis i artesanies.

Com es teixeix aquest treball a l’escola d’infantil i primària? Doncs en el primer septenni, on les forces de la imitació són presents, l’infant veu com les persones del seu voltant estan fent tasques de la casa, arreglant algun moble, teixint… si les activitats són arquetípiques del desenvolupament humà, veureu com molts nens i nenes es senten motivats a participar a la seva manera. Us demanaran una escombra, un martell, rentar plats… és màgic veure com tots els nens tenen un gran desig d’ajudar i com convé que aquestes activitats quotidianes les visquin. Difícil, direu vosaltres… en els temps contemporanis! Moltes de les nostres tasques les hem delegat i en forces ocasions els nens ens veuen pendents dels aparells electrònics. Quan estem massa ocupats per aquestes novetats segurament els vostres fills us reclamen una vegada i una altra per a què estigueu per ells, que tenen gana, que jugueu amb ells…

Els misteris de la imitació!!! En edats tendres un infant seguirà jugant si veu que us ocupeu d’alguna de les feines arquetípiques. En canvi en edat de la imitació us voldrà ajudar.

Què més passa de bonic en el jardí d’infants? Succeeix una cosa subtil que potser queda un xic amagada sota el joc i les activitats rítmiques del dia a dia, però que en el següent septenni es mostrarà i que per tota la vida serà present: passa que es teixeix la VOLUNTAT. Així escrita en lletres grans. La veritable voluntat, el tenir ganes de fer, es va conformant en l’ésser.

Quan aquestes dues lleis eternes, l’aprenentatge per imitació i la voluntat, estan despertes els treballs manuals a primària rutllen sols. Per explicar-ho millor: les mans estan a disposició de la bellesa! El sentiment del goig que es desperta en la premissa el món és bonic i que es viu i és viu a la primària enllaça amb l’encert del treball i les propostes que conformen els treballs manuals.

A primària les classes de treballs manuals comencen amb un vers i tot seguit, amb rimes i jocs de dits es desperten les mans per tal que es mostrin actives.

El treball comença amb un cert ordre, i cada nen fa un treball individual. L’ambient que es crea és el d’un taller. Un ambient afable de treball, petites converses. És un ambient de repòs, repòs interior i concentració necessaris per als treballs de l’intel·lecte. És conegut que mans destres ajuden al càlcul i al pensament matemàtic.

A vegades els nens els costa entrar en el repte, a vegades són nens que tenen més dificultats a nivell motriu, però passet a passet, punt a punt aprenen a teixir amb les mans, a fer punt de mitja i cadeneta. I és un goig quan superen aquest obstacle i no volen deixar de fer el treball manual iniciat.

Els infants que aprenen durant la seva infantesa a fer coses pràctiques amb les mans d’una forma artística, tant per benefici propi com per benefici d’altres, es familiaritzaran millor amb la vida i amb altres persones quan siguin més grans. Seran capaços de construir la seva vida i les seves relacions d’una forma social i artística, la seva vida s’enriquirà. Poden aparèixer tècnics i artistes que sàpiguen com solucionar els nous reptes i dificultats que la vida els posi al davant.

Del Joc al Treball mitjançant la Bellesa: aquest és el sender d’or per a l’Educació. En la vida adulta les feines més abstractes i les tècniques més difícils no desperten antipatia si s’ha seguit aquest camí durant la infantesa. Es poden arribar a construir locomotores i estacions de tren amb un estil artístic i tècnic alhora. Una educació d’aquesta mena dóna uns impulsos d’incalculable poder a la vida social. L’Ésser humà retrobarà de nou el fet artístic en el llenguatge, quelcom desconegut avui en dia.

             Els qui no han après

             a viure a través de la bellesa

             i amb ella,

             conquerir-ne la veritat,

             mai rebran

             aquella plena humanitat

             que els doni la força

             per afrontar les proves de la vida.

                                          Rudolf Steiner