fbpx
93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com

“EL PENSAR ÉS EL TEIXIR CÒSMIC”

Rudolf Steiner

En la passada edició de la nostra revista es va exposar quina és la idea que emmarca el treball amb les mans a l’escola Waldorf. Com l’objectiu és brodar un desenvolupament harmònic dels diferents àmbits, embastar el teixit que és intel·lectual, amb el sentiment i la voluntat, el fer, l’acció.

Continuem aquestes ratlles descabdellant idees que recullen aquest treball amb les mans. Si vam parlar de la l’etapa de la infantesa i el jardí de Infants és bo de mirar la peça conjunta que es va teixint i desplegant a primària.

El treball manual ha de ser un temps social, amb petites converses, sempre que el treball avanci, però també amb moments de silenci i màxima concentració. Tenir les mans netes i aprendre a aprofitar el material creant els hàbits de iniciar, obrir l’activitat despertant les mans i els dits, i també tancant i recollint. Abans de tancar també es fa algun exercici de orientació espacial que ens va conformant en les diferents direccions i plans: dalt, baix, davant, darrera, esquerra, dreta i en el centre estic jo!

El treball manual mou les forces de la voluntat al regne del cor de sentiments i bellesa duent la imaginació cap a la creació activa, fent ús de la voluntat en formes noves. L’inici del pensament comença a néixer amb el canvi de dents i la maduresa escolar, i és llavors que les mans estan llestes per assumir tasques més subtils a mesura que els dits es fan més àgils i desperts. I el cor dels infants és desitjós de fer coses per guardar o regalar.

Uns ingredients vetllen per l’ambient de l’aula; alegria, anticipació, reverència i paciència per veure el procés i el progrés de com van apareixent els projectes… el buf teixit amb els dits, la gallina, la funda de la flauta… És un compartir, un esperar, i a voltes  ajudar als companys.

Teixir és conjuntar l’esperit de la voluntat amb l’enteniment, i teixir és la manera d’aconseguir-ho, tal com diu Steiner, “El pensar és el teixir còsmic” . És com una trama contínua teixida de pensaments, tal i com també han aparegut en moltes històries i contes de fades, i com apareixerà en les diferents mitologies. Un aliment ben nutritiu per la naturalesa i moment de l’infant.

Quan els nens arriben al treball amb les dues agulles de fusta o bambú (que prèviament han preparat) hi ha una mena de felicitat inconscient..

I amb l’engrescament inicial també arriba el moment que comencen a passar coses… Les ovelletes, els punts que hem posat una i altra vegada fins aprendre el moviment de les mans, són trapelles i a vegades en falta alguna, o en sobren. I una i altra vegada cal revisar el treball, i anar-les comptant… no hi ha decepció perquè pacientment esperen a la mestra que els resoldrà qualsevol problema. Hi ha un apropament molt bonic per part dels alumnes i els ensenyants, ja que permet apropar-se als infants des dels seus reptes i il·lusions, ajudar-los en el seu procés d’adquirir habilitats i veure el goig de les seves cares quan una feina, una gallina, el que sigui, es conforma a les seves mans.

El moment és màgic quan tot el grup aprèn a teixir amb les agulles! Primer ha estat obra de la imitació però sobretot hi ha el moment especial: quan la voluntat i el sentiment s’uneixen i hi ha una expectativa positiva de ser capaç. Crec que és el moment més transcendent que podem copsar els mestres que acompanyem els nens i nenes en el seu devenir.

Si a primer és aquest treball amb les agulles, davant la nostra línia mitja vertical (terme que fem servir els mestres per definir la línia imaginària que ens divideix en esquerra i dreta i que cal anar connectant per madurar el fet de crear)… a segona classe el treball es situa a la dreta, amb una mà àgil que farà del ganxet el seu aliat…

Els nens i nenes de 2a classe fan cadeneta amb els dits, cadenetes llargues que poden servir per infinit moments, disfresses, cinturons i cintes. En diem trenes de pescador perquè cada cop anem a pescar al llac i en traiem un peix. I quan això és a punt  el ganxet és la nostra canya de pescar… i diem peix, peixet, de la canya al sarronet… I mica en mica la cadeneta va apareixent.

De la cadeneta es passa a fer un llarg cinturó que ens farà teixir les fileres una al damunt de l’altra, amb una bonica combinació de colors. Aquest és el treball previ a fer un treball quadrat que és molt esperat a segon curs: l’agafador d’olles i cassoles! Amb quina il·lusió es porta cap a casa!

Fins aquí hem embastat i teixit el que és el treball manual dels dos primers cursos de primària, en el proper número procurarem apropar el treball que es conforma en els dos cursos centrals, a tercer i quart de primària.

Donem gràcies aquí reunits,

per fer coses útilis i belles,

amb les nostres mans i els nostres dits.

Bibiana Rubió