93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com

Les famílies diuen…

Aquest és el recull dels escrits d’algunes de les nostres famílies. Alguns recullen el testimoni personal després d’uns dies d’arribar a l’escola. D’altres el comiat d’algunes famílies després d’uns anys d’estar a l’escola. A totes elles, moltes gràcies per les vostres paraules.

El  viatge de cada dia

Entrem al cotxe i canvio l’emissora, trec el soroll de les notícies, de les turbulències, dels neguits, i poso la música de l’emissora verda, que és com anomena l’Arnau Catalunya Música. Sonen “tots els matins del món”. Aboca la mirada per la finestra i ho observa tot, interroga el món i el món respon: m’agradaria sentir aquestes respostes universals, però a mi se m’escapen, són per a orelles privilegiades. No sap el que farà a l’escola, encara que cada dia tingui una activitat. l’Arnau no té dies per assignar a les activitats. Ell és ara i aquí, envejo la seva capacitat de present i em pregunto quan la vaig perdre jo.

Tenim sort i a la sortida de l’autopista una música de violins molt inspirada acompanya un paisatge de bosc rotund, diferent del bosc més d’estar per casa de La Garriga, més urbà i menys feréstec. Aquí a Vallgorguina l’aventura sembla més possible, per això pare i fill hem creat un personatge que ens acompanya a les nits abans d’anar a dormir i viu a Vallgorguina, un caçador prehistòric que es diu Guiu i que canta i medita al voltant del dolmen allò que l’Arnau canta abans de dinar i sopar, “gràcies terra, gràcies pluja, gràcies sol…”. Quan arribem ens espera l’acolliment del Rafel i la Juliane, sempre amb el somriure cosit als llavis i la bondat en la mirada. Me’n vaig a la feina amb pressa, omplo el cap de gestions a fer, de problemes a resoldre, agafo el meu temps, mentre l’Arnau desenvolupa el seu. Fins al vespre fill.

Novembre 2017

Arnau Molner

Família Molner-Mas

 

 

Este año le toca a Sandra…

El año pasado fue Oliver y este año Sandra se une a la familia de las Mallerengues. Ya se siente como en casa, con su hermano en el grupo, y con el cariño que reparten Rafel y Juliane, apenas ha necesitado adaptación. Como siempre, un regalo poder compartir algunos minutos en el aula y observar y poder participar en sus juegos y en los momentos tranquilos en los que se amasa el pan o se prepara la fruta. Estamos tranquilos al ver que Sandra está, al igual que su hermano, en el lugar que debe estar.

Muchas gracias a Rafel y Juliane y toda la escuela por hacerlo posible.

Un abrazo

Octubre 2017

Sandra

Sandra, Oliver, Maria y Juan

 

Jo també sóc gran!

En Jofre ha arribat a l’escola Waldorf de Vallgorguina amb molta il·lusió per tenir un lloc a la que fins ara ha estat l’escola d’en Miquel, el seu germà. Ha arribat perque, diu, ell també és gran! I jo, la seva mare, la Ruth, he tornat a la classe de les Mallerengues, després d’un any de pausa coincidint amb la pujada d’en Miquel a la primera classe…feliç de tornar a sentir el ritme pausat, respectuós i amorós d’infantil. Els tres vivim a Arenys de Munt i quan tenim oportunitat, ens agrada passar alguna tarda a casa d’algun amic o al parc de Vallgorguina per gaudir de la companyia d’algunes famílies de l’escola, això ens fa créixer el sentiment de comunitat i ho valorem molt. En Jofre, prenent-se el seu temps i respectant-se el ritme, va observant els nous companys i mestres i incorporant el ritme de la classe…arriba cada dia content tot i que li encantaria estar a la mateixa classe que el seu germà i que la mare es quedés amb ell!

Esperem poder gaudir d’aquesta bonica escola i dels seus angelets durant uns quants anys més, per a nosaltres és un nutrient de l’ànima imprescindible per seguir creixent.

Octubre 2017

Jofre Mateu

Ruth de Diego, Arenys de Munt

La  nostra entrada a l’Escola Waldorf de Vallgorguina la sentim fluida i natural peeque, des del primer contacte del Rafel i la Juliane a casa nostra, hem rebut amabilitat i escolta. Tant les nostres necessitats com les dels nostres fills Héctor i Gabriel han estat escoltades i acompanyades. La disposició dels mestres per a fer fàcil l’adaptació dels nens, l’hem rebut com a tal, valorant en cada moment el què sembla més adequat per a ells. Tot és nou per a nosaltres, des de l’organització del dia a dia dels grups fins als petits detalls d’intendència. En aquest aspecte, també hem trobat ajuda per part de les altres famílies del grup en el mateix moment de sol.licitar-la.

Estem entrant poc a poc en un fer d’escola, en un viure particular d’una comunitat. Ens envolten incerteses, preguntes i curiositat per com seguiran sent els aconteixements i com els aniran vivint els nostres fills.

El més important és que veiem als nostres fills contents d’anar a l’escola i que nosaltres ens sentim tranquils deixant-los en un ambient que sentim respectuós i en contacte amb la natura, tant amb la de l’entorn com amb la de cada ésser humà que fem part de l’escola.

Gràcies a tots per la vostra acollida!

 

Novembre 2017

Família Ouro Ferrando

Pares de Héctor i Gabriel, Escola Waldorf vallgorguina

Som  el Jordi i la Sílvia, pares de la Laia de la 2a classe, i aquest setembre ens hem estrenat a l’escola!

Som de Barcelona, però vam viure 8 anys a Premià de Mar, i els darrers 5 anys hem viscut a Celrà, un poble preciós tocant a Girona. La Laia va estar escolaritzada a l’escola pública fins als 5 anys, fins que vam optar per triar un tipus d’educació més respectuós. Així ens vam endinsar molt il·lusionats en l’aventura d’un projecte d’educació lliure a Sant Joan de Mollet. Va ser una experiència molt bonica i alliberadora, però després de 2 anys, el projecte no va tenir continuïtat, i vam iniciar la recerca d’un nou projecte. Teníem clar que havia de ser respectuós, amb una estructura més consolidada i un grup de nens més nombrós. I així vam arribar a l’escola Waldorf de Vallgorguina, tot coincidint amb la nostra separació com a parella, un procés intens i no sempre fàcil, i encara ara estem en plena adaptació i assimilació d’aquesta nova etapa. Com a família, estem vivint un any de molts dols i nous inicis, especialment per la Laia, que ara viu entre Santa Maria de Palautordera i Celrà, en 2 noves cases, nova escola i amb nous companys. I després de gairebé 2 mesos, valorem positivament l’acollida que ha tingut, per part dels nens i nenes de la 2a classe, i de la seva mestra Natàlia. Veure sortir la Laia de l’escola tan riallera i feliç, és el millor regal!! Gràcies a tots i esperem integrar-nos, gaudir, impregnar-nos de l’harmonia que es respira a l’escola i anar-vos coneixent cada cop més!

Novembre 2017

Sílvia i Jordi

Pares de la Laia, Santa Maria de Palautordera

 

Cap a l’escola del bosc!

Aquest setembre vam arribar a l’escola amb ganes de conèixer aquesta pedagogia i trobar un espai on la Indira pogués desplegar el seu potencial. Ens hem trobat molt acollits pels mestres i els pares. I la Indira cada dia hi va més contenta! Dia a dia anem descobrint les rutines, els ritmes, les maneres de fer i com ella les va integrant i ens les va mostrant a casa. Ens agrada la importància que té l’entorn natural i que els infants puguin gaudir-ne tant si plou com si brilla el sol. Ens ha captivat el desenvolupament creatiu a través dels elements naturals i càlids que ens connecten amb la Terra i les cançons que calmen les pors i aviven la fantasia.

Agraïm formar part d’aquest viatge*

Octubre 2017

Indira

Ferran, Lara, Indira i Uma, Arenys

El nuevo cole

Ayra está muy nerviosa porque al terminar las vacaciones de verano va a ir a un nuevo cole.

Se lo comenta a todo el mundo: a su abuela en Alemanía, Gerda; a su Iaia, Conchita; a Lia, la perra de Nuria; a su mejor amigo, Dan; a su tiet, Ramón; al tete, Francesc; a su mujer Nadia quien es la madre de su primita Allegra… incluso a la luna llena que se muestra en todo su esplendor en una noche de agosto. Finalmente llega el gran día. ¡El primer día en el nuevo cole! Con los nervios a flor de piel entra en el patio donde ya se encuentran otros niños y niñas. Algunos serán sus compañeros de clase, els nanets del bosc. Se acerca a una niña rubia que le parece muy simpática. Un abrir y cerrar de ojos, una sonrisa y ya tenia una nueva amiga. Así transcurren los primeros días. Jugando en el patio y en el aula va conociendo a los demás nanets del bosc. Los nombres de sus nuevos compañeros: Joel, Martí, Nao, Indira, Ona… Las maestras Mireia y Sandra están muy atentas y cariñosas. Ayra disfruta mucho de las salidas al bosque donde hay un árbol caído. Trepar, saltar, correr y pasar el tiempo con sus amigos son las cosas que más le gustan. Levantarse por la mañana, sin embargo, no le gusta mucho porque es dormilona. Pero una vez despierta le hace mucha ilusión ir al cole donde le espera un nuevo día lleno de vivencias.

Desembre 2017

Ayra

Família Pérez Rodríguez, Santa Maria de Palautordera

Podríem dir que la nostra arribada a l’escola Waldorf de Vallgorguina es la culminació d’un periple que es remunta a quasi 10 anys enrere, quan vivíem al barri de Gracia, a Barcelona, i ens vam convertir en pares per primera vegada. Aquella nova aventura de crear una família començava per nosaltres plena d’il·lusió, de preguntes, lectures, reptes, cursos i noves amistats. Tot plegat, molta energia enfocada a aprendre aquest ofici de ser pares, deixant de banda moltes altres coses i, fins i tot, sovint, a nosaltres mateixos…

L’ anhel per un part respectat es va convertir, més endavant, en anhel per una educació respectuosa. Vam aprendre a ‘deixar fer’ i a ‘observar silenciosament’ el moviment espontani dels nadons de la mà de la Sònia Kliass, en un grup de joc que conduïa al centre de salut familiar Marenostrum l’any 2008.

Seguint el batec dels infants, no vam tardar en deixar la ciutat per una caseta de poble amb jardí al Maresme, i ja en aquella època vam anar a conèixer Krisol i la seva proposta de pedagogia Waldorf. També vam apropar-nos a altres projectes de ‘pedagogia alternativa’: una escola Montessori a França, la Nou a Dosrius i el Moixaina, a Valldoreig, on vam passar-hi un any.

Va ser cap a l’inici de curs 2011-2012 quan la força de la natura de les muntanyes del Montseny, i la promesa d’un projecte educatiu innovador, ens van portar a viure en una caseta de conte de fades al bell mig del bosc. El projecte no es va arribar a materialitzar, però el bosc ens va regalar un nou membre a la família, el nostre tercer fill, amb l’arribada del qual vam sentir la necessitat clara de prioritzar la practicitat. Vam mudar-nos a Santa Maria de Palautordera i vam optar per l’escola pública al costat de casa. Han estat 3 anys d’intensos aprenentatges, d’acceptació de la diversitat, de treballar per l’ AMPA, amb la recompensa d’un projecte de co-creació dels patis de l’escola que ha introduït millores substancials en el joc dels infants, i la nostra integració social a una xarxa àmplia, el poble. Però necessitàvem un canvi, necessitàvem de nou l’impuls i l’acompanyament que des d’una escola com la Waldorf de Vallgorguina es fa a les famílies i als infants, necessitàvem retrobar una mirada del Ser en la seva totalitat, un espai on l’infant pot ser infant i no només alumne, on es respecten els seus ritmes interns i es potencia la seva creativitat sense la pressió d’haver d’acomplir un currículum.

Ens sentim agraïts de poder formar part d’aquesta escola, de respirar fusta, tocar llana, i cantar al ritme de la natura. Esperem poder contribuir amb el nostre pas per aquest projecte a fer-lo créixer fort i estable.

Novembre 2017

Michäel i Núria

Pares de Joana i Nao, Escola Waldorf vallgorguina

 

Tot un canvi!

Bones, som la família Latorre&López; Carlota ha començat a la segona classe, i Alèxia està a infantil a la classe dels Nanets del bosc. Fa molt poquet que hem començat i encara estem en període d’adaptació. Noves dinàmiques matutines, nous amics, noves famílies i nous espais… Estem contents! Sobretot quan recullo a la Alèxia tornant del bosc i veure-la amb l’eufòria i energia que torna… quan la Carlota m’explica que estan construint una cabana amb altres nens amb pals i materials que troben a la natura… quan les dues es posen a cantar cançonetes a mitja tarda, o quan arribem a casa i van com una fletxa a buscar llana per reproduir allò que tant els hi ha agradat a l’escola.

 

Els canvis mai són fàcils, ja que hem sortit del nostre lloc de confort, però creiem que a vegades cal arriscar-se per seguir allò que sempre hem volgut… després de 4 anys venint a les portes obertes, per fi aquest any hem fet el gran pas! Estem contents de formar part d’aquesta gran família envoltats d’aquest entorn, i sobretot donar les gràcies a tothom per la gran acollida.

Desembre 2017

Daniel i Anni

Pares de la Carlota i l'Alèxia, Sant Esteve de Palautordera

Querida y hermosa escuela Waldorf de Vallgorguina,

Que puedo decirles más que Gracias, muchas Gracias por crecer juntos y compartir una parte de nuestro camino.
Cuando llegamos a Vallgorguina, Ezequiel comenzaba 1º de primaria. Para mi fue una vivencia que siempre recordaré con muchísima ilusión. El arco del paso a primaria, la maestra y los amigos. La ilusión de comenzar una primaria de educación Waldorf que tan difícil es de comenzar y consolidar a los proyectos.
Un poco después también Nayara comenzó la primaria, una nueva ilusión, una perspectiva diferente de la misma vivencia. Nayara tan feliz y orgullosa de su clase, sus amigos, su maestra. Fue tan bonito ver cómo florecía hermosa y radiante!
En estos años hemos vivido muchos momentos bellos y también difíciles. Trabajar para una educación diferente, tener presencia como madre y ser consecuente con ello, no siempre es compatible con los horarios laborales y las demandas sociales.
Por eso quiero que sepáis lo valientes que sois, cuando veo la escuelita veo todo lo que se consiguió con esfuerzo y amor y todo lo que todavía podéis ser. Nosotros hoy hemos llegado a este punto de tomar un rumbo diferente, primero tristes pensando en la despedida y con la sensación de desconcierto y de no saber qué nos espera. En este punto de pie mirando hacia atrás con amor y hacia delante con esperanza les digo Hasta pronto!!

Mariana Noacco Porqueres

Mamá de Ezequiel y Nayara Conejeros Noacco (2a y 4ta clase), Vallgorguina

Tot just fa un mes que els dos nostres fills han començat l’escola en aquest lloc tant acollidor i amb tant de caliu. Només tenim paraules d’agraïment cap a tothom que ho fa possible. Estem realment impressionats amb la implicació i dedicació de tots, des de mestres fins a pares. Resulta molt bonic veure que mestres i pares són un tot amb un objectiu comú i real: el creixement i desenvolupament dels nostres fills des d’una perspectiva molt àmplia. La decisió del canvi d’escola no va ser gens fàcil per nosaltres però, al mateix temps era evident que el camí on estàvem no ens conduiria cap al destí anhel·lat. Estem contents d’haver fet aquest canvi. I el que ens avala la decisió és l’alegria que tenen els nostres fills tant al anar com al tornar de l’escola. El que semblava que podia ser un procés llarg d’adaptació als canvis ha esdevingut una transició ràpida i desitjada per ells. Estem convençuts que aquest nou camí que hem iniciat ens portarà a tots quatre molt a prop dels nostres somnis.

Desembre 2017

Anna i Albert

Pares de Jan i Ona, Santa Maria de Palautordera

Començat el curs, vam decidir-nos a conèixer i descobrir l’Escola Waldorf de Vallgorguina. Ens n’havien parlat i en teníem referències boniques. Així que un bon dia del mes de desembre vam venir a visitar-la, i a conèixer la persona que la timonejava (la Sandra). Abans d’endinsar-nos en aquesta escola havíem navegat per una altra escola pública del nostre municipi. Els inicis escolars d’en Marc van esdevenir enmig de tempestuoses marees d’alta mar. De mica en mica la marea va anar retornant a la calma i el sol va ressorgir de darrere l’horitzó. Amb l’aigua ja calmada i amb un dia d’hivern bonic i assolellat ens vam acomiadar de la que fins aleshores havia estat l’escola d’en Marc. Amb molt d’agraïment i amb un comiat bonic i sincer vam dir adéu als mars i als oceans.

Vam sentir que en Marc ara necessitava Terra. Ja havíem navegat prou fins aleshores. Ara li tocava sentir la sorra i el fang, l’aroma del bosc quan la llum del dia es desperta, necessitava sentir com els ocells creen cançons dolces i harmonioses, i com les fulles dels arbres ens saluden dansant, donant-nos la benvinguda.

Ara necessitava sentir-se a ell mateix per a poder créixer, per a poder arrelar-se fort a la seva essència i al seu ésser, i per a poder de mica en mica deixar fluir les seves branques llargues i robustes, per a poder expandir els seus magnífics i valuosos fruits.

I aquí estem, en “l’ara i l’aquí”, iniciant un nou camí per obrir portes a l’arrelament, a la connexió, al creixement, a les dificultats, al descobriment, a l’esforç, a la superació, a la felicitat… Desitjant que el camí d’en Marc sigui fluid i bonic, agraïm de manera molt sincera a tots aquells que han posat un granet de sorra perquè ara siguem aquí (aquells que ens han dificultat el dia a dia, i aquells que ens han donat alè i fortalesa). Moltes gràcies a tots!

I en especial volem agrair de manera molt efusiva l’acollida, la mirada, l’escolta, la il·lusió, l’acompanyament, i l’estima que hem sentit des del primer dia de la Mireia i la Sandra. Us estem eternament agraïts per fer aquest inici del camí el més pla i bonic possible.

Març 2017

Joan Pintor i Carme Vila

Pares d'en Marc, Escola Waldorf de Vallgorguina

Per a nosaltres, l’educació acadèmica del nostre fill era molt important. A l’Escola passen moltes hores de la seva vida que ajuden en el seu desenvolupament personal i social. Teníem clar que les escoles convencionals no complien les nostres expectatives. Necessitàvem que la nostra Escola veies a l’infant en tota la seva totalitat física, emocional i espiritual. I una Escola Waldorf era la que reunia aquestes característiques.

Per nosaltres era una aposta no només educativa sinó de vida. Havíem de canviar de vivenda, de ciutat i inclús de comarca perquè la participació de la família a l’Escola pogués ser per nosaltres, la més harmoniosa possible.

Avui només tenim paraules d’agraïment cap als/les mestres per aquesta mirada tan amorosa cap als infants i la veritable aposta que fan per aquest projecte meravellós. Sentim que aquesta aposta ha valgut molt la pena i ens sentim molt agraïts que el nostre fill pugui viure l’etapa escolar acompanyat per aquesta pedagogia que omple el cor i l’ànima.

Setembre 2016

Edu i Míriam

Pares d'en Pau, Escola Waldorf de Vallgorguina

Somos la familia Beekmans. Nuestro hijo Matis empezó en la escuela en la tercera clase y estamos muy contentos que se ha podido incorporar tras el periodo de prueba. La filosofía de Steiner no es nueva para nosotros ya que mi mujer Hilde fue de joven a un colegio Waldorf en Holanda, después de haber vivido varios años en Denia (Alicante).

Nos sentimos ciudadanos del mundo, somos de nacionalidad holandesa y vivimos en las montañas de Arenys de Munt desde hace 14 años donde cada día disfrutamos del entorno natural. Estamos convencidos que Matis disfrutará de su etapa en la Escuela Waldorf de Vallgorguina.

Abril 2016

Mark Beekmans

Pare a primària, Escola Waldorf de Vallgorguina

Vàrem portar a la nostra filla a l’inici del quart curs. Veníem d’una escola on ella treia molt bones notes, però no era feliç i no disfrutava de les coses que feia. Només era engolir matèria per després treure-la en els exàmens. Emocionalment és una nena molt sensible i aquí a l’escola Waldorf ha trobat l’equilibri personal que necessitava. Gaudeix amb els aprenentatges, és una nena que ara té ganes d’aprendre, i quan arriba a casa ens parla de tot el que fa i com ho fa. El fet de combinar les matèries troncals amb l’eurítmia, el modelatge, taller de pedra, fusta, tocar la flauta dolça i cantar cada dia, fa que ella tingui moltes més ganes d’aprendre. Per a nosaltres ha sigut una gran experiència i creiem que tots els nens haurien de poder tenir una oportunitat com aquesta, ja que aquí es formen a tots els nivells i els nens adquireixen una manera diferent de fer les coses i mirar-se el món.
Gràcies a tots pels moments compartits.

Juny 2016

Miquel i Elisabet

Pares de l'Anna, Escola Waldorf de Vallgorguina