L’escola Waldorf és un regal pels nostres fills, el problema és que ens ho plantegem amb data de caducitat, com si en acabar l’escola s’acabés el regal. Però les persones som la suma de tot el viscut i de tots els aprenentatges estrets de l’experiència.
Per tant, potser, ens hauríem de fer la pregunta metafòrica: Què porten els nostres fills a les motxilles en acabar la primària per poder enfrontar la secundària?
Evidentment a la motxilla tots portem material de sèrie, que no triem; i material opcional que es genera a les famílies, a l’escola i a la societat. I és el conjunt de tots aquests aspectes els que hem de tenir en compte a l’hora de triar un Institut pels nostres fills. Però a més, inevitablement, hi afegim la nostra pròpia mirada sobre què volem per ells, les nostres pròpies expectatives i conceptes d’èxit o fracàs.
Per tant, establir una norma general per parlar de l’adaptació dels alumnes a secundària és molt difícil. Per poder contestar a la gran pregunta com viuen el canvi els alumnes de les escoles Waldorf hem parlat amb famílies i alumnes de les tres promocions que ja han acabat la primària a l’escola Waldorf de Vallgorguina, i que ja han viscut aquesta experiència.
Tot el que ens han explicat ho podríem resumir de la següent manera:
Socialment, l’adaptació ha estat sempre un èxit i els alumnes s’han enfrontat amb il·lusió al fet de fer nous amics i companys. I han aconseguit establir vincles nous i positius amb els companys i companyes.
L’aspecte pedagògic és el que resulta més difícil d’aglutinar, ja que l’adaptació a la secundària ha estat molt personal. La majoria d’ells i elles, però, estan d’acord en el fet que els ha costat fer-se amb la metodologia de l’Institut. Hem de tenir en compte que hi ha un canvi de mirada importat: si a l’escola Waldorf la mirada principalment es centra en l’alumne, en la majoria dels instituts es centra en l’assoliment dels continguts i, a més a més, la metodologia és diferent depenent del professor.
Els alumnes que provenen d’una Waldorf passen per un procés d’aprendre a estudiar que consisteix a fer resums, esquemes, memoritzar, i fer un examen de continguts. Però, com tot, és un aprenentatge més que són perfectament capaços de fer.
També es troben en carències d’aprenentatges en algunes assignatures, però com tot, depèn molt de l’institut on vagin.
Però tornem a mirar la motxilla i busquem què els ajudarà a sostenir el canvi, no només de la primària a la secundària, sinó qualsevol dels que es produiran a la vida. Les famílies coincideixen en que la clau és l’educació en saber ser: els valors, la voluntat, la bellesa, l’autoconeixement i l’autoconfiança tan necessària per a la gestió de les possibilitats.
Hem de tenir clar, com a pares, que el regal de la Waldorf no és només pel temps que dura la seva infantesa, és per a tota la vida.
Núria Fabón
Mare a l’escola i professora de secundària