93 867 93 35 - 671 369 041 escola@waldorfvallgorguina.com

El desembre de 2015, la revista local de Vallgorguina “La Vall”, en el seu número 393, recollia la història de la masia de Can Puigdemir que actualment acull la nostra escola. És ben interessant descobrir i conèixer tota la història que guarden les nostres parets… i fa pensar en tot el que podem encara aportar a la història i al futur!

Situació: Can Puigdemir es troba a dalt d’un petit altiplà o carena que hi ha entremig dels sots de Can Calces i de l’Abeurador, a l’entrada de la urbanització anomenada amb el mateix nom de la masia.

Descripció: És una masia de planta rectangular. Té una porta d’entrada amb un arc de mig punt i dovelles de pedra. Les finestres són també de pedra picada. A la part superior d’una d’elles hi ha una petita figura esculpida en pedra que podria ser del segle XVI. A la façana principal hi ha un contrafort.

L’habitatge consta de baix i pis, amb teulada a doble vessant. L’entrada de la casa conserva el terra de pedra. En el “Nomenclàtor de la província de Barcelona” de 1860 hi trobem catalogada la masia de Can Puigdemir com una casa important.

Aquest mas tenia “la vinyeta”, una vinya petita que quedava al costat de migdia de la casa. Els seus masovers també cuidaven una vinya al Replà, coneguda com la vinya d’en Puigdemir d’on elaboraven el vi per al consum de la casa. També en tenien una a Tapioles d’on treien vi per vendre a la taverna de Sant Celoni.

Història: La primera dada relacionada amb la masia de Can Puigdemir la trobem a la visita pastoral que el pontificat de Ponç de Gualba va fer l’any 1314 on trobem el nom de Bernat de Puig com a testimoni seglar d’aquesta casa.

L’any 1362 aquesta casa ja existia, però no constava en el cens que es va fer com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella (circular núm. 4 de l’arxiu Fidel Fita any 1960). Hi faltava la casa del Puig, que pertanyia a la venerable Geralda, consort del donzell Bernat de Bleda. La casa era habitada o pel mateix cavaller o bé per familiars o servent, segons documentació que es conserva d’aquesta època. Sembla que aquests senyors no pagaven tribut i per això no eren al cens.

El 16 de febrer de l’any 1449, Antoni Puigdemir va ser convocat a Palautordera per aconseguir l’abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.

En el fogatge de l’any 1497 de Vallgorguina hi surt documentat el nom Puig de Munt.

L’any 1527, Antoni Puig de Mir va ser l’únic prohom del poble que va ser a la presa de possessió de la Cellera de Palautordera de Federique Enríquez de Cabrera.

L’any 1529 a la masia de Can Casas de Montnegre hi ha un capbreu de Vertomeu Casas i Sàlvia, la seva filla, muller de Bertomeu Puigdemir (a) Casas, segle XVI.

L’11 de juliol de l’any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Lunell va fer el fogatge del poble on s’hi troba Bernat Puig de Mir.

El 24 de novembre de 1599, Joan Puigdemir es va adherir a l’acord signat per altres habitants del nostre poble per poder comprar el terme de Vallgorguina al noble Gastó de Montcada.

En el cadastre de l’any 1790, la casa de Can Puigdemir pagava 13 lliure i 8 sous (J.P.).

L’any 1795 aquesta casa va contribuir amb 5 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).

Entre els anys 1885-88 la fil·loxera va fer estralls, també a Vallgorguina, i es van haver d’arrencar tots els ceps. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d’un any del qual es pagava per la vinya. En Ramon de Vall entenia una que era de Can Puigdemir.

A l’arena de Can Pugidemir hi havia les restes d’una casa coneguda amb el nom de Can Puigdemir Vell.