Sabeu que ens hem canviat d’espai? Aquest estiu del 2020, mentre tot un món vivia una situació excepcional, estranya i nova en l’àmbit sanitari, social i econòmic, les famílies de l’escola trobaven un espai idíl·lic, i n’organitzaven el trasllat de tot el que suposa una escola com la nostra en un temps rècord. És una gran sort quan tens l’oportunitat de viure moments com aquest, on confies, treballes braç a braç i participes amb un grup de persones amb una gran implicació, encoratjada, amb motivació, passió i alegria i d’una manera que només pot sorgir des del cor i el voluntariat.
Després d’un primer trimestre la valoració del canvi i de l’espai en si és excel·lent. Aquí estem tots més a prop, més junts, es respira unió malgrat totes les mesures Covid que cal complir. Ho deu fer que ens toca més el sol, que hi ha més lluminositat, tenir amplis horitzons a la vista que ens mostren nous paisatges d’aquests boscos tan meravellosos que té Vallgorguina, o simplement que fa feia tant de temps que desitjàvem una oportunitat com la que ens ofereix aquesta masia de Can Puigdemir.
Perquè sí, continuem a Vallgorguina, en una zona més accessible i sobretot més a prop del que s’ha convertit en el nostre poble. És un gran canvi, un molt bon canvi, sí! Aquí neix una nova etapa per la nostra escola, aquí hem trobat un nou recer.
Dóna’m un recer
on hi pugui estar bé
on hi toqui aquell sol de tardor.
On molt rarament
senti cap desconhort
i on el cel sigui d’un blau molt fort.
Oh! Que n’és de bo
De tenir un recer per a tu
on molt rarament
sentis cap desconhort
i on el cel sigui d’un blau molt fort.
Sovint a la nit
miro el cel estrellat
i em pregunto per l’eternitat.
I quan dins del bosc
sento cantar el cu-cut
val la pena per mi haver viscut.
“Com a casa enlloc”. Popular americana i traduïda per Xesco Boix.